The translator’s disquiet or daring to make Bernardo Soares speak catalan

The relationship between literary translation and editing, understood as the stabilisation of the original, increases the complexity of a process that is generally only studied in the diversification of the final product, in the output of the translation. An editorial history of the Book of Disquiet, by Fernando Pessoa, becomes an example of how we can add the differed edition of the text to this already understood complex process. In its entirety, this is an opportunity to demonstrate the relationships that exist between diverse literary moments: creation, edition, publishing, translating, and various re-editions. This article studies translation as a process of decision-making which multiplies possible options, as well as through the concept of translatability, understood as the attraction factor implicating the text in translation.

La relació entre traducció literària i edició, entesa com a fixació de l’original, afegeix complexitat a un procés que generalment només s’estudia com a generador de diversitat a l’extrem dels resultats, a l’output de la traducció. La història editorial del Llibre del desassossec, de Fernando Pessoa, esdevé un exemple de com pot afegir-se a aquesta complexitat ja coneguda el que suposa l’edició diferida del text. Tot plegat es tracta d’una oportunitat per posar en relleu les relacions entre els moments diversos del fet literari: la creació, l’edició, la publicació, la traducció i les reedicions diverses. S’estudia en aquest article la traducció com a procés de presa de decisions, multiplicadora de les opcions possibles, i també des del concepte de traductibilitat, entès com a atractiu que implica el text a traduir.