research product . 2021

Conflictes, Àfrica i COVID-19

Royo Aspa, Josep Maria; Universitat Autònoma de Barcelona. Escola de Cultura de Pau;
Open Access Catalan; Valencian
  • Published: 01 Jan 2021
  • Country: Spain
Abstract
El març del 2020 l'Organització Mundial de la Salut va declarar la COVID-19 com a pandèmia mundial que ha donat lloc a una crisi global de salut i multidimensional. Des de llavors, la resposta contra la COVID-19 ha esdevingut un escenari central a tot el món. Un any i mig després de l'inici de la pandèmia, encara no s'entreveu el final: malgrat el ràpid desenvolupament de les vacunes -no exempt de polèmica- aquestes no estan igualment disponibles a tot el món, i els avenços positius a molts llocs es veuen enfosquits per la propagació de mutacions. Tot i que el continent africà no es va veure tan afectat per la pandèmia com molts inicialment temien, la malaltia ha tingut conseqüències molt greus en termes econòmics, polítics i socials. A més, aquesta pandèmia va emergir en un context internacional de fragilitat i inestabilitat prèvia vinculat, entre altres factors, als conflictes armats i les crisis sociopolítiques que assolaven el continent i que els darrers anys s'han anat agreujant. L'any 2020 es van registrar a nivell mundial 34 escenaris de conflictivitat armada, 15 dels quals van transcórrer a Àfrica. Molts d'aquests escenaris han patit un deteriorament en la situació de seguretat els darrers anys, afectant greument les poblacions civils i generant importants crisis humanitàries, situació agreujada en diversos casos per la resposta a la pandèmia i els reptes i dèficits de governabilitat previs. En la última década los desplazamientos forzados de población a causa de conflictos armados, persecución y múltiples formas de violencia se han incrementado de manera exponencial. La crisis de la COVID-19 y las restricciones de movimiento impuestas para contener la expansión de la enfermedad impactaron en esta realidad, creando una situación sin precedentes e incidiendo especialmente en los movimientos transfronterizos. La pandemia ha exacerbado la vulnerabilidad de las personas desplazadas y refugiadas -y también migrantes-, que han tenido que lidiar con consecuencias desproporcionadas en el marco de una crisis múltiple: de protección, de salud y socioeconómica, entre otras dimensiones. La crisis de la COVID-19 también ha ofrecido lecciones, poniendo en evidencia la interdependencia del bienestar y la salud de los seres humanos, la urgencia de respuestas colectivas a los retos globales y la necesidad ineludible de poner en práctica vías legales y seguras para gestionar la movilidad humana desde un enfoque de derechos comprometido con la seguridad humana.
Related Organizations
Any information missing or wrong?Report an Issue