• COVID-19
• Research dataclose
• Other research productsclose
• Catalan; Valencian close
• Diposit Digital de Documents de la UAB close

Aportacions divulgatives del personal docent i de recerca de la UAB en relació amb la pandèmia del coronavirus

Aportacions divulgatives del personal docent i de recerca de la UAB en relació amb la pandèmia del coronavirus

Aportacions divulgatives del personal docent i de recerca de la UAB en relació amb la pandèmia del coronavirus

Obra col·lectiva biennal, creada per l'Institut de la Comunicació de la Universitat Autònoma de Barcelona (InCom-UAB), l'any 2000. L'onzena edició, corresponent al bienni 2019-2020, va comptar amb el suport de la Generalitat de Catalunya; el patrocini de Naturgy; la col·laboració de la Diputació de Barcelona, l'Ajuntament de Girona i la Corporació Catalana De Mitjans Audiovisuals; la subscripció institucional de la Societat Catalana de Comunicació (filial de l'Institut d'Estudis Catalans); i la col·laboració científica de Estudio General de Medios (EGM)/Asociación para la Investigación de Medios de Comunicación (AIMC), Comscore, l'Observatori de la Comunicació a Catalunya, i el Portal de la Comunicació (InCom-UAB). En el marc del Grup Internacional d'Estudis sobre Comunicació i Cultura (InCom-UAB), reconegut com a Grup Consolidat de Recerca de la Generalitat de Catalunya per al període 2017-2020 (Referència de concessió 2017 SGR 00760) En el bienni 2019-2020 es van confirmar les tendències negatives en la premsa a Catalunya, de forma semblant al que va passar a Espanya i altres països de l'entorn. A l'inici del període les expectatives dels editors estaven posades en el creixement de la publicitat digital i la capacitat de convèncer la ciutadania de la necessitat de pagar per la informació en línia mentre el suport paper seguia la tendència a la baixa. Però els efectes de la pandèmia de la Covid-19 i dels episodis de confinament domiciliari van perjudicar les expectatives: la publicitat va disminuir de forma dràstica a tots els mitjans, però sobretot a la premsa, i es van trastocar tots els pronòstics, de manera que el sector de la premsa va entrar altre cop en crisi. La demanda als responsables polítics d'atenció i suport va ser generalitzada, a Catalunya, a Espanya i al món, i bona part de la discussió pública es va orientar envers el rol de les plataformes Google i Facebook respecte al periodisme i la indústria de la informació.

Conferència realitzada el Dissabte, 27 de Febrer de 2021 A finals de 2019, arribaven notícies de la Xina sobre l'aparició i proliferació d'un nou virus, el SARS-CoV-2. D'entrada, ens ho miràvem des de la distància, amb la secreta esperança que l'epidèmia seria controlada i no arribaria a casa nostra. Quan es van detectar els primers casos a Europa, al febrer, no estàvem preparats pel que ens venia a sobre: ens enfrontàvem a una malaltia totalment desconeguda, de la que no en sabíem gairebé res, i que esdevindria una pandèmia per la qual no teníem mecanismes de gestió i control a punt. En aquell moment va començar una autèntica marató: la de científics i científiques que es van posar a treballar a contrarellotge per resoldre tots els interrogants que plantejava la situació d'emergència. Les matemàtiques han estat una de les eines que ens han ajudat a lluitar contra la situació del darrer any, facilitant la comprensió de la dinàmica epidemiològica de la COVID-19 i donant suport a les estratègies de control.

Aportacions divulgatives del personal docent i de recerca de la UAB en relació amb la pandèmia del coronavirus

Història i pandèmies. Què hem après del passat

Aportacions divulgatives del personal docent i de recerca de la UAB en relació amb la pandèmia del coronavirus

La Facultat de Filosofia i Lletres de la UAB publica, des de principis del confinament pel Covid-19, una sèrie de píndoles en forma de breu article, sota el títol 'Llibres i música en temps de desassossec', on es convida al lector a conèixer diferents suggeriments per a la lectura o l'audició de música, que ajudin a millorar l'estat d'ànim i aportin coneixement en moments difícils i d'incertesa per a tots. A 'Llibres i música en temps de desassossec' es poden llegir textos de professors i professores de la Facultat Text publicat com a notícia a la web de la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat Autònoma de Barcelona el 08/05/2020

Obra col·lectiva biennal, creada per l'Institut de la Comunicació de la Universitat Autònoma de Barcelona (InCom-UAB), l'any 2000. L'onzena edició, corresponent al bienni 2019-2020, va comptar amb el suport de la Generalitat de Catalunya; el patrocini de Naturgy; la col·laboració de la Diputació de Barcelona, l'Ajuntament de Girona i la Corporació Catalana De Mitjans Audiovisuals; la subscripció institucional de la Societat Catalana de Comunicació (filial de l'Institut d'Estudis Catalans); i la col·laboració científica de Estudio General de Medios (EGM)/Asociación para la Investigación de Medios de Comunicación (AIMC), Comscore, l'Observatori de la Comunicació a Catalunya, i el Portal de la Comunicació (InCom-UAB). En el marc del Grup Internacional d'Estudis sobre Comunicació i Cultura (InCom-UAB), reconegut com a Grup Consolidat de Recerca de la Generalitat de Catalunya per al període 2017-2020 (Referència de concessió 2017 SGR 00760) El bienni radiofònic 2019-2020 a Catalunya es caracteritza per una davallada de l'audiència, que se situa en els 3,8 milions d'oients els dies feiners. RAC1 i Catalunya Ràdio segueixen essent les emissores més escoltades entre les generalistes, mentre que Los 40 Principales conserva el lideratge de la ràdio temàtica musical. L'oferta més gran es troba a la banda analògica d'FM, amb 344 emissores o programacions diferents -83 del tercer sector-, seguida de la banda de televisió digital terrestre (TDT) amb 71 ràdios. La inversió publicitària en el sector radiofònic privat ha baixat gairebé un 20% degut a la pandèmia de la Covid-19, i s'ha situat en els 43,2 milions d'euros anuals. En l'àmbit laboral, el sector privat perd 36 treballadors directes, la majoria després de la pandèmia, i manté 657 treballadors directes a principis de 2021. Tot i l'augment del consum de podcasts, la ràdio arriba principalment a la seva audiència de forma analògica i gratuïta a la banda de l'FM, amb una penetració d'un 49,8%, a finals de 2020.