• COVID-19
• Other research productsclose
• 2019-2023close
• Open Access close
• Diposit Digital de Documents de la UAB close
• COVID-19 close

La interrupció dels sistemes de subministrament originada per la COVID-19, va provocar l'escassetat de matèries primeres en la majoria de les verticals de la indústria. Aquesta situació va elevar la consciència dels fabricants sobre el paper crucial de les Tecnologies d'Impressió 3D o la Fabricació Additiva, que van suposar una gran oportunitat per superar l'estat d'emergència.

Obra col·lectiva biennal, creada per l'Institut de la Comunicació de la Universitat Autònoma de Barcelona (InCom-UAB), l'any 2000. L'onzena edició, corresponent al bienni 2019-2020, va comptar amb el suport de la Generalitat de Catalunya; el patrocini de Naturgy; la col·laboració de la Diputació de Barcelona, l'Ajuntament de Girona i la Corporació Catalana De Mitjans Audiovisuals; la subscripció institucional de la Societat Catalana de Comunicació (filial de l'Institut d'Estudis Catalans); i la col·laboració científica de Estudio General de Medios (EGM)/Asociación para la Investigación de Medios de Comunicación (AIMC), Comscore, l'Observatori de la Comunicació a Catalunya, i el Portal de la Comunicació (InCom-UAB). En el marc del Grup Internacional d'Estudis sobre Comunicació i Cultura (InCom-UAB), reconegut com a Grup Consolidat de Recerca de la Generalitat de Catalunya per al període 2017-2020 (Referència de concessió 2017 SGR 00760) En el bienni 2019-2020 es van confirmar les tendències negatives en la premsa a Catalunya, de forma semblant al que va passar a Espanya i altres països de l'entorn. A l'inici del període les expectatives dels editors estaven posades en el creixement de la publicitat digital i la capacitat de convèncer la ciutadania de la necessitat de pagar per la informació en línia mentre el suport paper seguia la tendència a la baixa. Però els efectes de la pandèmia de la Covid-19 i dels episodis de confinament domiciliari van perjudicar les expectatives: la publicitat va disminuir de forma dràstica a tots els mitjans, però sobretot a la premsa, i es van trastocar tots els pronòstics, de manera que el sector de la premsa va entrar altre cop en crisi. La demanda als responsables polítics d'atenció i suport va ser generalitzada, a Catalunya, a Espanya i al món, i bona part de la discussió pública es va orientar envers el rol de les plataformes Google i Facebook respecte al periodisme i la indústria de la informació.

Terminología: ecografía - venir de nalgas - PCR - consultas externas - ingresar - romper aguas - parto vaginal - trabajo de parto - facilitadores para la inducción al parto - epidural - coronar - ambulatorio - sutura continua - dar el pechos - anemia Con la colaboracíón de: Marian Román Caro, Irene Ruiz Abad, Ferran Sánchez Rodríguez, Abraham Dámaso Sánchez Kate está en el tercer trimestre de su primer embarazo. Después de hacerse una analítica y otras pruebas, acude a una visita con su ginecóloga para hablar de la necesidad de hacer una cesárea. Esta visita tiene lugar durante la pandemia de la COVID-19.

La Facultat de Filosofia i Lletres de la UAB publica, des de principis del confinament pel Covid-19, una sèrie de píndoles en forma de breu article, sota el títol 'Llibres i música en temps de desassossec', on es convida al lector a conèixer diferents suggeriments per a la lectura o l'audició de música, que ajudin a millorar l'estat d'ànim i aportin coneixement en moments difícils i d'incertesa per a tots. A 'Llibres i música en temps de desassossec' es poden llegir textos de professors i professores de la Facultat Text publicat com a notícia a la web de la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat Autònoma de Barcelona el 12/05/2020

Després de la pausa forçada per la -ai las!- pandèmia de la covid-19, amb aquest volum la Facultat de Traducció i d'Interpretació reprèn la sèrie que dedica a aplegar textos significatius del seu professorat que es jubila, amb la novetat que a partir d'ara l'edició anirà a càrrec del Servei de Publicacions de la UAB, amb tot el que això comporta en termes de prestigi i visibilitat. Aquest lliurament de 2020 (aquí farem el mateix que el Comitè Olímpic Internacional va fer amb els Jocs Olímpics de Tòquio) apareix quan som tot just a les portes de dues fites històriques que caldrà celebrar conveniement: el 2022 farà cinquanta anys que es va crear l'EUTI (originalment anomenada Escuela Universitaria de Idiomas) i, doncs, que es van iniciar els estudis de Traducció i Interpretació a la península Ibèrica, i el 2023 commemorarem el vintè aniversari de la implantació a la Universitat dels Estudis d'Àsia Oriental (la nostra altra ànima).

The protective capacity and duration of humoral immunity after SARS-CoV-2 infection are not yet understood in solid organ transplant recipients. A prospective multicenter study was performed to evaluate the persistence of anti-nucleocapsid IgG antibodies in liver transplant recipients 6 months after coronavirus disease 2019 (COVID-19) resolution. A total of 71 liver transplant recipients were matched with 71 immunocompetent controls by a propensity score including variables with a well-known prognostic impact in COVID-19. Paired case-control serological data were also available in 62 liver transplant patients and 62 controls at month 3 after COVID-19. Liver transplant recipients showed a lower incidence of anti-nucleocapsid IgG antibodies at 3 months (77.4% vs. 100%, p <.001) and at 6 months (63.4% vs. 90.1%, p <.001). Lower levels of antibodies were also observed in liver transplant patients at 3 (p =.001) and 6 months (p <.001) after COVID-19. In transplant patients, female gender (OR = 13.49, 95% CI: 2.17-83.8), a longer interval since transplantation (OR = 1.19, 95% CI: 1.03-1.36), and therapy with renin-angiotensin-aldosterone system inhibitors (OR = 7.11, 95% CI: 1.47-34.50) were independently associated with persistence of antibodies beyond 6 months after COVID-19. Therefore, as compared with immunocompetent patients, liver transplant recipients show a lower prevalence of anti-SARS-CoV-2 antibodies and more pronounced antibody levels decline.

Pòster Juny

La crisis sanitaria causada por el COVID-19 ha propulsado de forma súbita e inesperada el teletrabajo en el mercado laboral español. A consecuencia de ello se han podido observar la cantidad de lagunas legales que había en referencia a esta modalidad de trabajo en el ordenamiento jurídico español, motivo por el cual se ha elaborado y aprobado un nuevo marco jurídico para precisar las peculiaridades del teletrabajo. Asimismo, a consecuencia de dichas lagunas y por la falta de exactitud del nuevo marco jurídico partiremos de la hipótesis de la existencia de la traslación de costes de empresarios a familias. Realizaremos un trabajo de campo y análisis de los datos obtenidos para ver si el empleado ha asumido una parte de los costes que le correspondería asumir al empresario. Por otra parte, en el estudio presente, también se analizan otras variables para observar los perjuicios causados a los empleados durante el teletrabajo. Entre dichas variables están el trato que han percibido los complementos de transporte y complementos de vales restaurante o servicios de comedor durante el periodo de teletrabajo; el uso de equipos y materiales necesarios para desarrollar el trabajo; existencia de compensaciones extraordinarias; entre otras. Los resultados del análisis realizado concluyen que ha habido una traslación de costes durante el periodo de teletrabajo y que los empleados se han visto gravemente afectados por las lagunas existentes en el ordenamiento jurídico español con referencia a la figura del teletrabajo.

Aquest treball té com a objectiu principal visualitzar, a través d'un exercici de periodisme de dades, la tasca dels verificadors (Maldita, Newtral, EFE Verifica i AFP España) com a resposta a la desinformació que va venir de la mà de la infodèmia causada per la pandèmia de la COVID-19. Per completar el projecte, s'ofereix una aproximació als fenòmens de la desinformació, la verificació i el periodisme i la visualització de dades, i es presenta una radiografia de cadascuna de les fases pròpies d'un projecte periodístic basat en dades, el qual culmina amb la creació d'un article periodístic. Este trabajo tiene como objetivo principal visualizar, a través de un ejercicio de periodismo de datos, la tarea de los verificadores (Maldita, Newtral, EFE Verifica y AFP España) como respuesta a la desinformación que vino de la mano de la infodemia causada por la pandemia de la COVID-19. Para completar el proyecto, se ofrece una aproximación a los fenómenos de la desinformación, la verificación y el periodismo y la visualización de datos, y se presenta una radiografía de cada una de las fases propias de un proyecto periodístico basado en datos, el cual culmina con la creación de un artículo periodístico. The main ambition of this bachelor thesis is to visualize, through a data journalism exercise, the work of the fact-checkers (Maldita, Newtral, EFE Verifica and AFP España) in response to the misinformation that came with the infodemic caused by the COVID-19 pandemic. In order to complete the project, an approach to the phenomena of misinformation, fact-checking and journalism and data visualization is offered, and an overview of each of the phases within a data-based journalistic project is developed, which culminates with the presentation of a journalistic article.