• COVID-19
• Research dataclose
• Research softwareclose
• Other research productsclose
• Open Access close
• Other ORP type close

Im Rahmen des Forschungsprojekts LehrstellenPuls bietet dieses Informationsblatt einen Überblick über die Auswirkungen der COVID-19-Pandemie auf die berufliche Grundbildung in der Schweiz im Februar 2021 und vergleicht diese Ergebnisse mit der Situation in den Vormonaten von April 2020 bis Januar 2021.

Mucins play an essential role in protecting the respiratory tract against microbial infections. The heavily O-glycosylated gel-forming mucins MUC5AC and MUC5B eliminate pathogens by mucociliary clearance while transmembrane mucins MUC1, MUC4, and MUC16 restrict microbial invasion at the apical surface of the epithelium. In this study, we determined the impact of host mucins and mucin glycans on SARS-CoV-2 spike-mediated epithelial entry. Human lung epithelial Calu-3 cells have endogenous expression of the SARS-CoV-2 entry receptor ACE2 and express high levels of glycosylated MUC1 on the surface but not MUC4 and MUC16. Removal of the MUC1 extracellular domain (ED) using the O-glycan-specific mucinase StcE greatly enhanced spike binding and viral infection. By contrast, removal of mucin glycans sialic acid and fucose did not impact viral invasion. This study implicates the glycosylated ED of MUC1 as an important component of the host defense that restricts the severity of SARS-CoV-2 infection.

El reforç dels equips de neteja farà que s’incorporin entre el 66 i el 75% de treballadors i treballadores i es produeix d’acord al major ús de l’espai públic amb la relaxació de les mesures preventives de la COVID-19. Imatges de l’11-5-2020.

The zoonotic SARS-CoV-2 virus that causes COVID-19 continues to spread worldwide, with devastating consequences. While the medical community has gained insight into the epidemiology of COVID-19, important questions remain about the clinical complexities and underlying mechanisms of disease phenotypes. Severe COVID-19 most commonly involves respiratory manifestations, although other systems are also affected, and acute disease is often followed by protracted complications. Such complex manifestations suggest that SARS-CoV-2 dysregulates the host response, triggering wide-ranging immuno-inflammatory, thrombotic, and parenchymal derangements. We review the intricacies of COVID-19 pathophysiology, its various phenotypes, and the anti-SARS-CoV-2 host response at the humoral and cellular levels. Some similarities exist between COVID-19 and respiratory failure of other origins, but evidence for many distinctive mechanistic features indicates that COVID-19 constitutes a new disease entity, with emerging data suggesting involvement of an endotheliopathy-centred pathophysiology. Further research, combining basic and clinical studies, is needed to advance understanding of pathophysiological mechanisms and to characterise immuno-inflammatory derangements across the range of phenotypes to enable optimum care for patients with COVID-19.

[ES] Es evidente que existe un antes y un después de la pandemia de la Covid-19 por lo que se refiere a las interacciones sociales, el funcionamiento de la economía y la protección de la salud (física y mental) de las personas. Aunque los resultados han sido en muchos aspectos catastróficos, también ha habido detalles que han aportado ciertas dosis de esperanza para el futuro inmediato del mundo. Por ejemplo, durante los meses de confinamiento la naturaleza volvió a tomar el protagonismo incluso en las grandes urbes y quedó demostrado que existen alternativas reales para hacer frente al cambio climático. Por este motivo, la Sociedad Española de Psicoanálisis ha decidido titular su acto inaugural que tendrá lugar el próximo 17 de septiembre “Emergencia Climática: vaivén entre mundo interno y mundo externo”. Uno de los ponentes destacados será Josep Lluís Pelegrí, oceanógrafo, profesor de investigación y director del Instituto de Ciencias del Mar, CSIC. Hemos conversado con él para conocer más detalles sobre su apasionante carrera profesional y los retos que está afrontando la ciencia para hacer frente a los importantes cambios que acontecen en nuestro planeta. Porque la ciencia medioambiental y el psicoanálisis están más relacionadas de lo que imaginamos [CAT] És evident que existeix un abans i un després de la pandèmia del Covid-19 pel que fa a les interaccions socials, el funcionament de l’economia i la protecció de la salut (física i mental) de les persones. Encara que els resultats han estat en molts aspectes catastròfics, també hi ha hagut detalls que han aportat certes dosis d’esperança per al futur immediat del món. Per exemple, durant els mesos de confinament la naturalesa va tornar a prendre el protagonisme fins i tot en les grans ciutats i va quedar demostrat que existeixen alternatives reals per a fer front al canvi climàtic. Per aquest motiu, la Societat Espanyola de Psicoanàlisi ha decidit titular el seu acte inaugural,que tindrà lloc el pròxim 17 de setembre, “Emergència Climàtica: vaivé entre món intern i món extern”. Un dels ponents destacats serà Josep Lluís Pelegrí, oceanògraf, professor de recerca i director de l’Institut de Ciències de la Mar, CSIC. Hem conversat amb ell per conèixer més detalls sobre la seva apassionant carrera professional i els reptes que està afrontant la ciència per a fer front als importants canvis que tenen lloc al nostre planeta. Perquè la ciència mediambiental i la psicoanàlisi estan més relacionades del que imaginem Peer reviewed

En el procés de desescalada del confinament, Barcelona aposta de manera decidida per potenciar el teixit social i comunitari que des del primer moment ha fet front a la crisi causada per la pandèmia de la Covid-19. L’Ajuntament de Barcelona posa a disposició d’aquestes xarxes veïnals vint casals de barri i altres equipaments de proximitat com a casals comunitaris, és a dir, centres logístic i d’operacions, amb suport material i d’acompanyament. Aquesta inversió social per part de la ciutadania és el fonament del benestar social i la demostració de com l’acció col·lectiva contribueix a la contenció de la pandèmia i els seus efectes, complementant les polítiques públiques socials municipals. Imatges del Casal de Barri Besòs del 17 de juny de 2020, situat al carrer Cristóbal de Moura, 232.

Aprovada pel Consell Plenari del Districte de Ciutat Vella de 15-10-2020 Mesura de govern elaborada en el context de desconfinament davant l’emergència provocada per la COVID-19. Government measure prepared in the context of deconfinement to the emergency caused by COVID-19. Medida de gobierno elaborada en el contexto de desconfinamiento ante la emergencia provocada por la COVID-19.

Aquesta iniciativa forma part de les mesures sanitàries establertes en el context de confinament davant l’emergència provocada per la COVID-19. L’Ajuntament de Barcelona coordinarà mentre duri la crisi sanitària per la COVID-19, tots els serveis funeraris de la ciutat d’acord amb hospitals i centres sanitaris, les empreses funeràries que operen a la ciutat i l’empresa pública de cementiris. This initiative is part of the sanitary measures established in the context of confinement to the emergency caused by COVID-19. Esta iniciativa forma parte de las medidas sanitarias establecidas en el contexto de confinamiento ante la emergencia provocada por la COVID-19.

Background: In Europe, the COVID-19 pandemic triggered a range of restrictive measures, which may have impacted alcohol consumption. Objectives: We explored perceived changes in alcohol consumption, their association with so-ciodemographic characteristics and past year alcohol con-sumption, and self-reported reasons for change after CO-VID-19 restrictions in Norway. Method: A web-based survey was sent to Norwegians aged 18 years and older in June–July 2020. Respondents reporting any past year alcohol use (n = 1,200) were asked whether they drank less, approximately the same, or more after the COVID-19 restrictions compared to before and reasons for drinking less or more. Results: Al-most a third (29.9%) reported they drank less, whereas 13.3% reported they drank more. Females, younger respondents, and Oslo residents were more likely to report both less and more drinking (p values between 0.001 and 0.029). Past year alcohol use was associated with less drinking (OR = 0.93; p < 0.001) and more drinking (OR = 1.07; p < 0.001). More drink-ing was also associated with living with child(ren) (p = 0.023) and high educational level (p = 0.029). The most frequently reported reasons for drinking less pertained to fewer social occasions and less on-premise drinking, whereas reasons for drinking more pertained to treating oneself to something good and fewer consequences of drinking more. Conclusions: After the COVID-19 restrictions were implemented, a substantial proportion of Norwegians changed their drinking behaviour.