• COVID-19
• Other research productsclose
• Catalan; Valencian close
• Diposit Digital de Documents de la UAB close
• Research Repository of Catalonia close

La interrupció dels sistemes de subministrament originada per la COVID-19, va provocar l'escassetat de matèries primeres en la majoria de les verticals de la indústria. Aquesta situació va elevar la consciència dels fabricants sobre el paper crucial de les Tecnologies d'Impressió 3D o la Fabricació Additiva, que van suposar una gran oportunitat per superar l'estat d'emergència.

El procediment de ratificació judicial és un mecanisme jurídic que té més de vint anys de vigència. Tot i això, la seva activitat més important ha coincidit amb l'arribada de la COVID-19. En aquest treball s'estudien els seus elements troncals, en el marc d'una mesura sanitària que va ser objecte d'avaluació en aquest procediment, el Certificat COVID digital de la UE. Amb l'ajuda de la normativa vigent, la jurisprudència i articles doctrinals es delimiten tant la seva definició, les característiques principals i l'impacte que té un procediment com aquest en el nostre ordenament jurídic. A la vegada, es pretén assenyalar aquelles qüestions jurídiques que han generat més debat i que poden ser crucials per afrontar contextos futurs. The judicial procedure of ratification is a judiciary mechanism that has been in force for more than twenty years. Nonetheless, its most important activity has coincided with the arrival of COVID-19. This work studies its core elements within the framework of a health measure that was evaluated in this procedure, the EU'S Digital COVID Certificate. With the help of the regulations currently in force, caselaw, and legal doctrine articles, this work outlines its definition, main features and the impact of a procedure of this kind has in our legal system. At the same time, it intends to point out those legal issues that have generated more debate and that can be crucial to address future contexts.

El text presenta la mesura de l'impacte de la COVID-19 en els principals fenòmens demogràfics: mortalitat i esperança de vida, fecunditat i naixements, i migracions internacionals i internes, comparats als territoris de parla catalana sota administració espanyola, des del març de 2020 fins al setembre de 2021. Les principals conclusions ens parlen d'una afectació conjuntural en el cas de la mortalitat i les migracions internacionals, amb una pèrdua d'esperança de vida per al 2020 d'entre els 0,2 anys de les Illes Balears -el territori menys afectat-, i l'1,5 anys de Catalunya -el territori que ha enregistrat més mortalitat-, mentre que al País Valencià se situava en els 0,6 anys. Es preveu que, malgrat la mortalitat indirecta -a causa de la desatenció a altres malalties-, la recuperació de l'esperança de vida sigui ràpida, i que reprengui la pauta anterior. Per a les migracions internacionals, l'efecte de la pandèmia ha seguit una pauta similar: després de l'esfondrament inicial provocat pel tancament de fronteres els mesos de març i abril, que va escapçar el segon boom migratori a Espanya, i amb ella els territoris de parla catalana, s'ha anat produint un augment progressiu, seguint les vicissituds de la pandèmia. En el pol oposat, la tendència a la molt baixa fecunditat s'ha vist accentuada per la pandèmia, amb nivells d'1,11 fills per dona a les Illes Balears, 1,20 al País Valencià i 1,22 a Catalunya. Mentrestant, l'efecte sobre les migracions internes ha fet disparar els moviments residencials cap als municipis més petits de cinc mil habitants que ja s'observava des de 2014, en detriment dels intercanvis entre les grans ciutats; la incògnita és saber si aquesta serà una pauta duradora o si també tindrà un caràcter conjuntural.

El següent informe analitza alguns dels principals impactes de la pandèmia de la COVID-19 en els processos de pau, com el retard, l'alentiment o la paràlisi d'algunes negociacions de pau; la transició a processos de diàleg a distància, que comporta la virtualització de la comunicació, un protagonisme més gran de l'anomenada "mediació interna" i una major agència dels actors locals; l'impacte en els processos de pau de la crida del secretari general de les Nacions Unides a un alto el foc global; i la influència de la resolució 2532 (2020) del Consell de Seguretat de l'ONU sobre la reconfiguració i ampliació del concepte de seguretat internacional i de les funcions i competències del Consell de Seguretat per preservar la pau i la seguretat internacionals. El siguiente informe analiza algunos de los principales impactos de la pandemia de la COVID-19 en los procesos de paz, como el retraso, ralentización o parálisis de algunas negociones de paz; la transición a procesos de diálogo a distancia, que conlleva la virtualización de la comunicación, un mayor protagonismo de la llamada "mediación interna" y una mayor agencia de los actores locales; el impacto en los procesos de paz del llamamiento del secretario general de Naciones Unidas a un alto el fuego global; y la influencia de la resolución 2532 (2020) del Consejo de Seguridad de la ONU sobre la reconfiguración y ampliación del concepto de seguridad internacional y de las funciones y competencias del Consejo de Seguridad para preservar la paz y seguridad internacionales.

La crisi sorgida per la Pandèmia de la Covid-19, ha provocat canvis socioeconòmics importants, tant en la forma de treballar, com en la formació, en la mobilitat, el consum, el lleure... I el sector turístic no n'és excepció. El "turisme de proximitat" apareix com a alternativa per revitalitzar el sector i fa referència a la pràctica de viatjar i redescobrir espais a prop de l'entorn quotidià. Un fet que propicia des de descobertes de l'entorn natural, del patrimoni cultural, de petits productors i alhora, també, del patrimoni industrial.

La sanitat engloba totes aquelles actuacions i recursos destinats a protegir la salut dels ciutadans i promoure el benestar social. L'estat de salut de les persones i el benestar dependran entre d'altres factors, del nivell de despesa pública en sanitat que s'hi destini. A causa de la pandèmia de la COVID-19 s'ha generat molta controvèrsia sobre quin ha estat el paper de la despesa pública en sanitat els últims anys i la seva eficiència per millorar el benestar. L'objectiu d'aquesta investigació és estudiar quins han estat els impactes de la despesa pública en sanitat sobre la qualitat de vida mitjançant un anàlisi empíric amb dades de panell en el que s'utilitzaran diferents indicadors per analitzar el conjunt de països que integren la Unió Europea durant el període 2011-2019. En la primera part del treball, s'ha analitzat que és el que exposa la literatura sobre la relació entre la despesa en sanitat i la salut i el benestar de les persones, i s'han recopilat les diferents contribucions que expliquen diferents autors en les seves investigacions per contrastar-les amb els resultats obtinguts. La conclusió principal a la que s'arriba a través del treball empíric realitzat és que la despesa pública en sanitat té un impacte positiu sobre la salut i el benestar de les persones. En concret, els resultats posen de relleu que augmentar la despesa pública en sanitat augmentaria l'esperança de vida, tot i que no són concloents sobre els efectes provocats sobre la mortalitat infantil. Els resultats dels treball també mostren que hi ha altres factors que tenen una incidència rellevant sobre el nivell de benestar, factors que poden estar correlacionats amb el nivell de depesa en sanitat, com seria el cas de la pobresa. Health Public Services includes all those actions and resources used to protect the health of citizens and promoting social welfare. People's health and well-being depend, among other things, on the level of public health expenditure. The COVID-19 pandemic has created a great discussion over the role of public expenditure on health care in recent years and its efficiency in improving well-being. The goal of this research is to analyze the impacts of public expenditure on health and quality of life using statistical data over the 2011 to 2019 years, for all the European Union countries. In the first part of the research, I have studied the specialized documents, reports, files, books, … around the public health expenditure impact on the welfare state. I have summarized the point of view form those authors, and validated their opinions against the statistical results. The main conclusion reached through the empirical work is that expenditure on public health has a positive impact on people's health and well-being. Specifically, the results highlight that increasing public spending on health would increase life expectancy, although they are inconclusive about the infant mortality. The results of the work also show that there are other factors that have a significant impact on the level of well-being, factors that may be correlated with the level of expenditure on health, as would be the case of poverty.

Obra col·lectiva biennal, creada per l'Institut de la Comunicació de la Universitat Autònoma de Barcelona (InCom-UAB), l'any 2000. L'onzena edició, corresponent al bienni 2019-2020, va comptar amb el suport de la Generalitat de Catalunya; el patrocini de Naturgy; la col·laboració de la Diputació de Barcelona, l'Ajuntament de Girona i la Corporació Catalana De Mitjans Audiovisuals; la subscripció institucional de la Societat Catalana de Comunicació (filial de l'Institut d'Estudis Catalans); i la col·laboració científica de Estudio General de Medios (EGM)/Asociación para la Investigación de Medios de Comunicación (AIMC), Comscore, l'Observatori de la Comunicació a Catalunya, i el Portal de la Comunicació (InCom-UAB). En el marc del Grup Internacional d'Estudis sobre Comunicació i Cultura (InCom-UAB), reconegut com a Grup Consolidat de Recerca de la Generalitat de Catalunya per al període 2017-2020 (Referència de concessió 2017 SGR 00760) En el bienni 2019-2020 es van confirmar les tendències negatives en la premsa a Catalunya, de forma semblant al que va passar a Espanya i altres països de l'entorn. A l'inici del període les expectatives dels editors estaven posades en el creixement de la publicitat digital i la capacitat de convèncer la ciutadania de la necessitat de pagar per la informació en línia mentre el suport paper seguia la tendència a la baixa. Però els efectes de la pandèmia de la Covid-19 i dels episodis de confinament domiciliari van perjudicar les expectatives: la publicitat va disminuir de forma dràstica a tots els mitjans, però sobretot a la premsa, i es van trastocar tots els pronòstics, de manera que el sector de la premsa va entrar altre cop en crisi. La demanda als responsables polítics d'atenció i suport va ser generalitzada, a Catalunya, a Espanya i al món, i bona part de la discussió pública es va orientar envers el rol de les plataformes Google i Facebook respecte al periodisme i la indústria de la informació.

Després de la pausa forçada per la -ai las!- pandèmia de la covid-19, amb aquest volum la Facultat de Traducció i d'Interpretació reprèn la sèrie que dedica a aplegar textos significatius del seu professorat que es jubila, amb la novetat que a partir d'ara l'edició anirà a càrrec del Servei de Publicacions de la UAB, amb tot el que això comporta en termes de prestigi i visibilitat. Aquest lliurament de 2020 (aquí farem el mateix que el Comitè Olímpic Internacional va fer amb els Jocs Olímpics de Tòquio) apareix quan som tot just a les portes de dues fites històriques que caldrà celebrar conveniement: el 2022 farà cinquanta anys que es va crear l'EUTI (originalment anomenada Escuela Universitaria de Idiomas) i, doncs, que es van iniciar els estudis de Traducció i Interpretació a la península Ibèrica, i el 2023 commemorarem el vintè aniversari de la implantació a la Universitat dels Estudis d'Àsia Oriental (la nostra altra ànima).