• COVID-19
• Other ORP type close
• ES close
• Recolector de Ciencia Abierta, RECOLECTA close
• Diposit Digital de Documents de la UAB close

El reforç dels equips de neteja farà que s’incorporin entre el 66 i el 75% de treballadors i treballadores i es produeix d’acord al major ús de l’espai públic amb la relaxació de les mesures preventives de la COVID-19. Imatges de l’11-5-2020.

[ES] Es evidente que existe un antes y un después de la pandemia de la Covid-19 por lo que se refiere a las interacciones sociales, el funcionamiento de la economía y la protección de la salud (física y mental) de las personas. Aunque los resultados han sido en muchos aspectos catastróficos, también ha habido detalles que han aportado ciertas dosis de esperanza para el futuro inmediato del mundo. Por ejemplo, durante los meses de confinamiento la naturaleza volvió a tomar el protagonismo incluso en las grandes urbes y quedó demostrado que existen alternativas reales para hacer frente al cambio climático. Por este motivo, la Sociedad Española de Psicoanálisis ha decidido titular su acto inaugural que tendrá lugar el próximo 17 de septiembre “Emergencia Climática: vaivén entre mundo interno y mundo externo”. Uno de los ponentes destacados será Josep Lluís Pelegrí, oceanógrafo, profesor de investigación y director del Instituto de Ciencias del Mar, CSIC. Hemos conversado con él para conocer más detalles sobre su apasionante carrera profesional y los retos que está afrontando la ciencia para hacer frente a los importantes cambios que acontecen en nuestro planeta. Porque la ciencia medioambiental y el psicoanálisis están más relacionadas de lo que imaginamos [CAT] És evident que existeix un abans i un després de la pandèmia del Covid-19 pel que fa a les interaccions socials, el funcionament de l’economia i la protecció de la salut (física i mental) de les persones. Encara que els resultats han estat en molts aspectes catastròfics, també hi ha hagut detalls que han aportat certes dosis d’esperança per al futur immediat del món. Per exemple, durant els mesos de confinament la naturalesa va tornar a prendre el protagonisme fins i tot en les grans ciutats i va quedar demostrat que existeixen alternatives reals per a fer front al canvi climàtic. Per aquest motiu, la Societat Espanyola de Psicoanàlisi ha decidit titular el seu acte inaugural,que tindrà lloc el pròxim 17 de setembre, “Emergència Climàtica: vaivé entre món intern i món extern”. Un dels ponents destacats serà Josep Lluís Pelegrí, oceanògraf, professor de recerca i director de l’Institut de Ciències de la Mar, CSIC. Hem conversat amb ell per conèixer més detalls sobre la seva apassionant carrera professional i els reptes que està afrontant la ciència per a fer front als importants canvis que tenen lloc al nostre planeta. Perquè la ciència mediambiental i la psicoanàlisi estan més relacionades del que imaginem Peer reviewed

En el procés de desescalada del confinament, Barcelona aposta de manera decidida per potenciar el teixit social i comunitari que des del primer moment ha fet front a la crisi causada per la pandèmia de la Covid-19. L’Ajuntament de Barcelona posa a disposició d’aquestes xarxes veïnals vint casals de barri i altres equipaments de proximitat com a casals comunitaris, és a dir, centres logístic i d’operacions, amb suport material i d’acompanyament. Aquesta inversió social per part de la ciutadania és el fonament del benestar social i la demostració de com l’acció col·lectiva contribueix a la contenció de la pandèmia i els seus efectes, complementant les polítiques públiques socials municipals. Imatges del Casal de Barri Besòs del 17 de juny de 2020, situat al carrer Cristóbal de Moura, 232.

Aprovada pel Consell Plenari del Districte de Ciutat Vella de 15-10-2020 Mesura de govern elaborada en el context de desconfinament davant l’emergència provocada per la COVID-19. Government measure prepared in the context of deconfinement to the emergency caused by COVID-19. Medida de gobierno elaborada en el contexto de desconfinamiento ante la emergencia provocada por la COVID-19.

Aquesta iniciativa forma part de les mesures sanitàries establertes en el context de confinament davant l’emergència provocada per la COVID-19. L’Ajuntament de Barcelona coordinarà mentre duri la crisi sanitària per la COVID-19, tots els serveis funeraris de la ciutat d’acord amb hospitals i centres sanitaris, les empreses funeràries que operen a la ciutat i l’empresa pública de cementiris. This initiative is part of the sanitary measures established in the context of confinement to the emergency caused by COVID-19. Esta iniciativa forma parte de las medidas sanitarias establecidas en el contexto de confinamiento ante la emergencia provocada por la COVID-19.

Per fer front a l'emergència sanitària provocada per la COVID-19 la Guàrdia Urbana mostra l'aplicació de diferents mesures d'higiene i protecció sobre materials i vehicles. Un agent, a una unitat territorial de la ciutat, recull, comprova i desinfecta el contingut de la bossa de material assistencial a l'inici del servei: claus del vehicle, ràdio, PDA i emissores. A l'exterior neteja el turisme: maneta, porta, botoneres, seient, cinturons, ancoratges, volant, palanques de senyalització i el casc de protecció. Davant la unitat territorial de Sants-Montjuïc una agent higienitza les diverses zones d'una escúter.

Color Les dades de contractació són de contractes laborals indefinits (incloent la transformació de contractes temporals en inedfinits) i de contractes temporals durant el mes d'abril de 2020, comparats amb la mateixa dada d'abril de 2019, expressada en tant per 100. S'aprecia com no hi ha cap comarca catalana que hagi pogut sostenir el ritme de creació d'ocupació en el mes de més afectació per la crisi de la COVID-19 (la que hi és més a prop és el Berguedà amb una pèrdua de contractacions entorn del 8% de l'abril del 2020 repsecte l'abril de 2019), mentre que l'afectació ha estat molt forta en comarques de base turística (al Pallars Sobirà el volum de contractes ha caigut un 96%). En el conjunt de Catalunya el volum de contractació ha caigut gairebé un 65%.

Aprovat per Decret de l'Alcaldia de 17-03-2020

Durant el confinament per la pandèmia de coronavirus shan suspès els serveis presencials, però el CRAI és obert. El personal del CRAI de la UB, us atén des de casa.

La Unión Europea (UE) requiere de una acción rápida, duradera y suficiente ante la crisis sanitaria y económica provocada por el Covid-19. Las respuestas dadas por el Banco Central Europeo (BCE) y el Consejo de la UE han sido efectivas para mitigar la incidencia de la crisis en el corto plazo y reducir los riesgos de su propagación, facilitando que los Estados miembros (EEMM) puedan movilizar un volumen significativo de recursos. No obstante, la dimensión de la crisis ha puesto en evidencia la falta de instrumentos clave de política económica comunes. En este documento se analizan las condiciones necesarias para una respuesta europea eficaz ante la crisis y sus posibles consecuencias futuras. En primer lugar, se esbozan los elementos básicos sobre los que debería pivotar la estrategia de recuperación, basada en dar una respuesta conjunta a los retos estructurales comunes —como la lucha contra el cambio climático, la digitalización, el aumento del nivel de inversión en salud pública y prevención sanitaria o una reestructuración de amplias áreas del tejido productivo—, con nuevos recursos y con un renovado impulso reformista. En segundo lugar, se detalla una propuesta para el diseño de un «Fondo de Recuperación» que permita movilizar recursos, con el doble objetivo de facilitar el mantenimiento de unas condiciones de financiación adecuadas para la deuda soberana de los EEMM —lo que exige dotar al Fondo de una capacidad de compra de títulos de deuda pública durante plazos dilatados— y de impulsar la financiación de proyectos específicos de naturaleza estructural afines a las necesidades estratégicas del conjunto de la UE. Este instrumento debe ser eficiente (regido por el principio de uso adecuado y proporcional de los recursos públicos), solidario (haciendo especialmente accesibles sus recursos a aquellos que más lo necesiten), equilibrado (eliminando riesgos de transferencias permanentes inducidos por comportamientos oportunistas de los miembros) y con una condicionalidad en el uso de sus recursos ligada a los propios objetivos de la estrategia de recuperación, con especial énfasis en potenciar las palancas de crecimiento. En la medida en que nace ligado a una estrategia europea de medio y largo plazo, el Fondo debería tener una vocación de vigencia durante un horizonte muy amplio, dando lugar posiblemente a una estructura permanente, y estar respaldado por el presupuesto de la UE, debidamente reforzado mediante recursos adicionales de los EEMM y por ingresos procedentes de la eventual implantación de nuevas figuras tributarias a escala de la UE. The European Union (EU) requires swift, lasting and sufficient action to combat the health and economic crisis triggered by COVID-19. The ECB and EU Council’s responses have been effective in mitigating the short-term impact of the crisis and reducing the risks of it becoming protracted by enabling the Member States (MSs) to mobilise a significant volume of funds. Nevertheless, the scale of the crisis has underlined the absence of key shared economic policy instruments. This article analyses the conditions required for an effective European response to the crisis and its possible consequences in the future. First, the article outlines the basic features which should underpin a recovery strategy based on providing a joint response to common structural challenges (the fight against climate change, digitalisation, higher investment in public health and disease prevention, and a restructuring of broad areas of the productive system) with fresh funds and a renewed reform drive. Second, a design proposal for a “Recovery Fund” is set out. Funds will be mobilised with the twofold objective of maintaining suitable financing conditions for MSs’ sovereign debt (which requires giving the Fund the capacity to purchase government debt securities for an extended period of time) and boosting the financing of specific structural projects aligned with the strategic needs of the EU as a whole. This instrument must be efficient (governed by the principle of a suitable and proportionate use of public funds), show solidarity (by making its funds particularly available to those who most need them), be balanced (by eliminating permanent transfer risks resulting from the opportunistic behaviour of Member States) and have conditions attached to ensure that the funds are used to advance the objectives of the recovery strategy. Insofar as its creation is tied to a medium and long-term European strategy, the Fund’s effectiveness should be geared to covering a very extensive time frame, potentially laying the foundations for a permanent structure. And it should be backed by the EU budget, duly strengthened by additional funds from the MSs and receipts from the future introduction of new EU-wide taxes.